Reescric això tret de la pàgina de Salvem Montserrat, em sembla important que la gent se n'enteri:
L'Ajuntament de Collbató va acordar, el 3 de maig de 2007, l'aprovació inicial del projecte d'ampliació de la zona industrial Les Ginesteres, de 7 hectàrees, en 21 hectàrees més. El projecte representa la destrucció del millor sòl agrícola de Collbató i una amenaça per a l'entorn privilegiat de Montserrat, molt especialment per als espais del Parc Natural de Montserrat i de la Xarxa Natura 2000 que limiten amb el nou polígon industrial. L'equip de govern està tirant endavant l'ampliació malgrat els informes desfavorables dels serveis tècnics d'Urbanisme i de Medi Ambient del propi Ajuntament, que la consideren desproporcionada i injustificada. El Consell de Medi Ambient, amb representació d'entitats i veïns, també s'ha manifestat en contra del projecte d'ampliació.
En un municipi de poc més de 3.500 habitants ja s'han recollit més de 1.200 al.legacions de veïns del poble que s'han adonat que l'Ajuntament ha enganyat els ciutadans quan ha dit que es tractava d'una 'petita ampliació'. En realitat, es tracta d'un polígon amb 9,2 hectàrees ocupades per més de 140 naus industrials de 12 metres d'alçària i aparcament per a més de 1.000 vehicles. El nou polígon admet activitats altament contaminants: forja de metalls amb martells d'energia tèrmica fins a 350 kW, tractaments electrolítics, aliatges de metalls amb fòsfor i escòries siderúrgiques, preparació de ciments, indústries químiques, materials abrasius, gestió de residus perillosos com amiant, cianur, crom, dissolvents, pesticides, fòsfor, olis usats i manipulació de materials explosius, entre d'altres. Tot plegat, un 'pelotazo' més que no respon a les necessitats econòmiques locals i que no té altra finalitat que afavorir els empresaris 'amics del partit' amb els quals ja han signat un conveni i que en un instant obtindran uns guanys de més de 120 milions d'euros.
Si vols fer pressió per aturar-lo, si vols que Montserrat segueixi sent el que coneixes, adhereix-te al manifest.
Avui he rebut un correu que m'ha fet reflexionar i m'ha recordat un llibre de ciència ficció que vaig llegir ja fa temps, Dune.
En ell hi apareixia una comunitat politico-religiosa de dones que tenien com a objetiu assolir un control total sobre el seu cos i la seva ment, les Bene Gesserit. El control era tal que els profans les anomenaven bruixes pels "poders" que semblaven tenir. I de bruixes rés de rés.
El vídeo és el següent:
En concret el que m'ha fet recordar aquest vídeo és la lletania que feien servir per controlar la por i mantenir la ment clara. Feia temps que li donava voltes. La por es útil però no si deixes que et controli.
La lletania de les Bene Gesserit era la següent, espero que la traducció que he fet estigui bé:
No haig de tenir por.
La por es l'assassina de la ment.
La por es la petita mort que porta a la total eliminació.
Afrontaré la meva por.
Permetré que passi sobre meu i a través meu.
I quan hagi passat giraré el meu ull interior per veure el seu camí.
D'on la por ha marxat ja no hi quedarà rés.
Només jo romandré.
[original:]
I must not fear.
Fear is the mind-killer.
Fear is the little-death that brings total obliteration.
I will face my fear.
I will permit it to pass over me and through me.
And when it has gone past I will turn the inner eye to see its path.
Where the fear has gone there will be nothing.
Only I will remain.
El procés que no acaba mai. però no com un cercle, més aviat com una espiral, repetint-se sempre, però a cada cop pujant un graó. No puc entendre la vida si no es segons uns successió de graons, evolucionant sempre, tant socialment com espiritualment. La vida sense la mort no te sentit. Només la mort no mor mai. I jo tinc el meu pròxim graó en marxa. Estic de tres mesos. El meu substitut ve de camí, i com tot pare o mare espero que sigui millor que jo. No m'importa el que sigui en el futur. No m'importa que triomfi, que guanyi molts diners, que sigui famós. Per mi ara ja és únic, especial. La meva mongeteta màgica (ara poca cosa més és). M'importa que sigui una persona íntegra, equilibrada, lliure, capaç de triar el seu camí sense influències, incloses les meves encara que em dolgui. El camí es propi i es fa sol, però tindrà tota la meva ajuda. Tot el meu amor.
El miracle ja està en marxa, com he pogut crear jo vida? Se'm fa estrany que algo tant gran surti de mi.
Find more videos like this on w.a.s.t.e. central
(Radiohead)
Reckoner
Reckoner
You can't take it with you
Dancing for your pleasure
You are not to blame for
Bittersweet distractor
Dare not speak its name
Dedicated to all you
all human beings
Because we separate like
ripples on a blank shore
(in rainbows)
Because we separate like
ripples on a blank shore
(in rainbows)
Reckoner
Take me with you
Dedicated to all you
all human beings
From Anchorman: Good afternoon. Just before Christmas, the fine folks at Coldplay fansite Coldplaying.com came up with the terrific idea of sending the band postcards from across the world. Hundreds of fans did just that. Below is Roadie #42's film of the band reading them at The Bakery a couple of weeks ago (soundtracked, of course, by the song which inspired the project, Postcards From Far Away).
Una de les meves es veu al principi al davant de tot. Ha estat un detall que ens fessin el vídeo.
La música que hi sona es "Postcards from far away" del seu últim disc Prospects March.
Per provar com es fa el pas de serra vaig escollir el dibuix d'unes flors amb forces fulles. Aquesta tècnica permet dirigir la direcció de la veta de la fusta cap el sentit del moviment que interessa. Per aquest motiu les xapes no es serren totes a l'hora, sinó que fas servir la xapa de tir amb el dibux que es serra amb la xapa que es farà de fons. La xapa de tir s'ajunta amb la xapa amb els colors que ens interessa que tinguin una direcció de veta determinada i es torna a serrar fent servir la 
xapa de tir de guia. Les xapes que fan de plantilla (dibuix) s'enhganxen a la xapa del color seguin la direcció de la veta que interessa.
S'ha de vigilar de que la xapa tallada resultant sigui el més precisa possible en el tall del segón pas, ja que ha de coincidir amb el fons tallat al primer pas.
En aquest cas ho he fet tant per les flors com a les fulles, però en el cas de les flors com que era el primer cop i per no complicar més el tema tenen totes la veta posada horitzontalment per evitar que la xapa es tranqués.
El pare em va demanar un marc per a una fotografia, i aquest es el resultat.
Em va agradar la idea de trencar una de les flors per la meitat com un fotograma de pel·lícula atrabessat, i fer-li caure una fulla.
Aquest cop he fet unes fotos durant el procés. Una just després de tallar el dibuix les peces del paquet de fustes, i el de les peces un cop totes tallades. Es molt important que no es barregin. En aquest cas hi han poques peces, però si no fos així el caos que es pot arribar organitzar a l'hora de monar el dibuix amb el colors corresponents pot ser brutal :)
El dibuix que s'enganxa en la xapa de tir ha de tenir totes les peces numerades per tal que després sigui més fàcil trobarles i posicionar-les al seu lloc.
He arribat a la conclusió de que els gats son en realitat marmotes travestis
