Mala temporada, i jo com sempre sobre la muntanya russa, amunt i avall, amb pics que fan por.
I tot es resumeix en una paraula: por. Apart d'un constipat de mil collons que em tenia una mica fluixa.
I llavors em va passar el que feia temps que no em passava tant a lo bèstia. L'altre dia vaig tornar a fer el mateix,... vaig fugir, com fuig algú davant algo que tem i no pot afrontar. Por a no ser acceptada, començo a amagar-me, a sentir-me insegura, a pensar que dic tonteries, que rés del que dic té valor, que no soc prou bona, que em faig pesada, que no sé seguir una conversa, que no sé tal, que no sé qual , no sé i no sé. Perdo els papers, una fòbia en tota regla. I després em cago en tot per no saber controlar-ho, per tenir tanta por, inclús rodejada de gent que estimo. Per que als amics els estimo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 empremptes han comentat for this post
Lights go out and I can’t be saved
Tides that I tried to swim against
Brought me down upon my knees
Oh I beg, I beg and plead
Singin’, come out if things aren’t said
Shoot an apple off my head
And a, trouble that can’t be named
Tigers waitin’ to be tamed
Singing, yooooooooooooo ohhhhhh
Yoooooooooooo ohhhhhh
Confusion never stops
Closing walls and ticking clocks
Gonna, come back and take you home
I could not stop that you now know
Singin’, come out upon my seas
Curse missed opportunities
Am I, a part of the cure
Or am I part of the disease
Singin’, yoooooooooooo ohhhhhh
Yooooooooooooo ohhhhhh
Oh nothing else compares
Oh nothing else compares
And nothing else compares
Yooooooooooooo ohhhhhh
Yooooooooooooo ohhhhhh
Home, home, where I wanted to go
Home, home, where I wanted to go
Home, home, where I wanted to go
Home, home, where I wanted to go
"a sentir-me insegura, a pensar que dic tonteries, que rés del que dic té valor, que no soc prou bona"--
aixó em va passar a mi el altre dia i crec que era un rotllo tipus sindrom premenstrual..vaig estar a punt de esborrar el meu blog perque pensava que només feia que avorrir el personal, que era mala escriptora, que el meu blog era una merda puntxada en un pal, tal i tal..finalment penso que son moments d inseguretat personal que es superen amb el recolzament de la gent que ens estima, principalment dels amics o de la gent que ens envolta.
Tranquila que aixo ens ha passat a tots..i/o totes.
Una abraçada
Gràcies per dir-me això. Et faré cas. Mira, no havia pensat que fos culpa de la inseguretat, i en soc molt d'insegura, has donat en el clau.
I no, no escrius tonteries. A més m'agrada la manera en com fas participar a la gent.
Fins aviat nena