El blog ja rulla. Ara només fa falta que l'ompli
http://comiendo-pipas.blogspot.com/
Feia temps que l'havia vista, segueix tant actual com sempre.
Estic muntant un blog on anar pujat coses del projecte final d'il·lustació que HE DE FER (amb majúscules, sí). En tinc ganes, però també li tinc una mica de pànic. Però ja no el puc deixar més, així que he decidit fer un blog on aniré penjant els avanços que vagi fent. Perqué la Teresa, l'autora del conte que il·lustraré (i que es de Màlaga) vegi què vaig fent i pugui donar la seva opinió.
El blog es diu 'Comiendo pipas'. De moment he fet una capçalera, no sé, li falta algo, no m'acava del fer del tot el pes, i es que no domino encara el photoshop...
Que us sembla? Em doneu alguna opinió?
La van grabar a Santa Maria del Mar :), només la he trobat al Youtube. No sé te un tó folk curiós.
Cementeries of London - Coldplay
La lletra fa:
At night they would go walking ‘til the breaking of the day,
The morning is for sleeping
Through the dark streets they go searching to see God in their own way,
Save the nighttime for your weeping
Your weeping
Singing la lalalalala la lé...
And the night over London lay
So we rode down to the river where the toiling ghosts spring,
For their curses to be broken
We’d go underneath the arches where the witches are in the saying,
There are ghost towns in the ocean
The ocean
Singing la lalalalala la lé...
And the night over London lay
God is in the houses and God is in my head, and all the cemeteries in London
I see God come in my garden, but I don’t know what he said,
For my heart it wasn’t open
Not open
Singing la lalalalala la lé...
And the night over London lay
Singing la lalalalala la lé...
There’s no light over London today…
Ja es hora que alguna de les peces que faig es quedi a casa i no vagi regalada :). Estic pensant en un conjunt de 3 quadres que anirien junts, encara que no sé si seran finalment quatre. Amb el que trigo i costen de fer probablement al final sols seran tres.
La idea inicial era aquesta:
I això és el que de moment tinc esbossat. Les línies han de ser el mes clares possible, no hi pot haver molta virgueria si ho vols serrar amb una serra. Ja veurem, tendeixo a fer masses punxes i cantonades, a mi m'agrada, però al serrar... ai ai ai.
M'agrada fer coses, no paro, i una d'elles es la marqueteria.
Els mestres m'han dir que ja m'hauria de buscar algun tipus de firma i portar un registre de les peces que faci, així que he anat provant i ja hi ha finalista.
Mala temporada, i jo com sempre sobre la muntanya russa, amunt i avall, amb pics que fan por.
I tot es resumeix en una paraula: por. Apart d'un constipat de mil collons que em tenia una mica fluixa.
I llavors em va passar el que feia temps que no em passava tant a lo bèstia. L'altre dia vaig tornar a fer el mateix,... vaig fugir, com fuig algú davant algo que tem i no pot afrontar. Por a no ser acceptada, començo a amagar-me, a sentir-me insegura, a pensar que dic tonteries, que rés del que dic té valor, que no soc prou bona, que em faig pesada, que no sé seguir una conversa, que no sé tal, que no sé qual , no sé i no sé. Perdo els papers, una fòbia en tota regla. I després em cago en tot per no saber controlar-ho, per tenir tanta por, inclús rodejada de gent que estimo. Per que als amics els estimo.
