- ¿Qué es el canto de los pájaros, Adán?

- Son los pájaros mismos que se hacen aire. Cantar es derramarse a gotas en el aire, en hilos de aire, temblar.

- Entonces los pájaros están maduros y se les cae la garganta en hojas y sus hojas son suaves, penetrantes, a veces rápidas. ¿ Por qué?, ¿ por qué no estoy madura yo?

- Cuando tú estés madura te vas a desprender de ti misma, y lo que seas de fruta se alegrará, y lo que seas de rama quedará temblando. Entonces lo sabrás. El sol no te ha penetrado como al día, estás amaneciendo.

- Yo quiero cantar. Tengo una aire apretado, un aire de pájaro y de mí. Voy a cantar.

- Tú estás cantando siempre sin darte cuenta. Eres igual que el agua. Tampoco las piedras se dan cuenta, y su cal silenciosa se reúne y canta silenciosamente.

Quan tornava a casa als 12 o 13 anys (no ho recordo bé) després de les classes de repàs dels dimarts o dijous, al baixar del bus, corria carrer avall pel carrer Villaroel els tres carrers que em quedaven per arribar a casa.

La gent amb que em creuava mirava aquella nena que corria, fent salts tant amunt com podia. I jo els ignorava, amb l'esperança que en un d'aquells salts l'estrebada fos prou seca com perquè l'ànima em sortís disparada per la boca.

Literalment.

Volia ser realment lliure. Tenia l'esperança de deixar enrere el feixuc cos que em tancava. I anar-me'n.

El dissabte 6 tocava concert, Coldplay!!!

Per fi, després de tants mesos havia arribat el dia i la veritat es que no van decebre, va ser increïble. Porto dos dies amb el brunzit continuu de la música que vaig escoltar, constant, cançó rera cançó, aquells paios em van deixar en un estat atordit. Com si encara estigués mig allà. Va ser divertidíssim.

Tenia entrada de general a dalt de tot, però així que vaig poder vaig saltar la cinta i anar a la pista. Puff... tinc les cames que encara em fan mal de tant saltar, els bessons adolorits, també l'esquena, però vaig disfrutar de mala manera.

Crec que m'he quedat amb mono de més... ostres, n'han de fer un altre a Barcelona, ojalà que al final en programin un altre :). Somiar no costa rés.