De vegades intentes concentrar-te, a casa , on sigui. Necessites fer una feina on estar atent importa.
I els nens juguen a l'escala, xisclen, criden en definitiva.
No es això un problema?
Doncs crec que no.
Els nens només juguen, son feliços. És això dolent? Seria dolent si nosaltres estiguéssim fent una altre cosa?
Doncs la culpa no és dels nens.
Si la concentració per fer una feina és l'adequada, el joc d'uns nens no l'hauria de destorbar.
Poc m'importaria que el món s'ensorrés al voltant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 empremptes han comentat for this post
Anims, val?
Un petonet ben maco per tal que et concentris en el que has de fer.
no em passava rés. Es només una reflexió xunga que em va passar pel cap, sense refinar gaire. Feia temps que no deixava anar una empanada de les meves i al final vaig decidir postejar-la, con doh cohone.
gracies per anar-te passant. Tu sí que t'ho curres.
Hi ha algunes tècniques per practicar la concentració.
Fa temps que em plantejo de fer fins i tot un viatge astral, d'aquells que t'hi veus des de sobre teu connectat amb un fil platejat.
Els nens no tenen cap culpa de que els grans no siguem capaços de ser feliços.
Malgrat tot, quan penso en aquella frase final, demoledora, de l'Aramis Fuster (hacedme el favor de ser felices), se'm passen totes les ganes de felicitat, sobretot perque el meu fa cervell fa una associació molt violenta amb un cordillet… nnnnngggyyáh!!
Rés s'escapa al seu escrutini senyor M.
Ah, i sí, té raó: ggnyyyaaaaaaaahhgg!!
Aquesta foto que has possat podria servir-te com un mandala..la seva geometria també és hipnòtica i convida a relaxar-se. Si aconsegueixes concentrar la teva ment en un punt, potser et serveixi com a entrenament per concentrar-te en el que necessites...o bé t'acabis empanant com jo! hehehe
petonets
no Ana, si sempre vaig empanada, amb això no m'hi notaries la diferència. Encara que amb lo del punt tens raó, a veure si al final m'acabaré comprant una bola de vidre ...
Un cop vaig trobar una tècnica per apendre a deixar la ment en silenci (algo important si et vols concentrar en una cosa): poses un cronòmetre a per exemple 5 minuts (o al principi menys), tanques els ulls i deixes la ment en blanc. Sense forçar res. A cada pensament que se't creui el contes, 1, 2, 3, 4, ... i apuntes el total a l'acabar. Amb el temps en vas fent menys. (algun dia ho faré en serio)
Llavors suposo que quan vagis prou bé, et dediques a potenciar el pensament que t'interessa realment. Llavors seria com pintar en una pissarra ben esborrada anteriorment.