Ja ets aquí. Quant de temps imaginan-te, pensan-te. I ara ja ets aquí. La meva reina del mar.

Ets un paquetet per acabar de desambolicar. Tindràs el ulls clars?, com seran els teus cabells? Encara hem de deixar passar temps. Només han passat 12 díes des de que el divendres vas decidir trucar a la porta tirant aigua a deshora i el dissabte 17 a la nit vas nèixer.

Ja ets per mi la nena més bonica del mòn. Es clar que, venint de mí, això no te gaire sentit dir-ho. Sempre ho seràs.

I el nostre mon s'ha girat com un mitjó. De sobte la percepciò del temps canvia, deixa de tenir 24 hores i passa a ser de periòdes de 3 o 4 hores i tot gira al voltant de les teves menjades (i perquè no dir-ho, dels teus plors).

Fins ara, perquè toca. Ets al meu costat als braços de l'altre persona que estimo més del mòn, somiant, potser amb una teta presta que no esgota mai el seu contingut. Toca menjar.